Aquest passat juliol 2015 vaig emprendre un viatge molt interessant.
De fet, aquest viatge va començar fa entre 2 i 3 anys enrere, o sigui, des q vaig començar a estudiar xinès, llengua q m agrada molt tot i que és bastant difícil per mi...idioma no tant dificil per l Albert, el meu nebot que té més facilitat per l idioma i que junts vam preparar aquesta experiència, vam tenir que esperar a que fés 18 anys, un cop fets, vam preparar la maleta de rodes i la motxilla i va començar el viatge.
Per poder entrar a la Xina es necessita visat. El visat s ha demanar al consolat. És bastant ràpit i fàcil d aconseguir, però tenint en compte q s ha d concretar itinerari, reserves d hotels... etc, doncs millor demanar.lo amb temps per poder complir amb els requisits i aconseguir el visat a temps.
Us explicaré per sobre la ruta q vaim fer i veureu lo fantàstic q és aquest gran país que en aquests moments sembla imparable, doncs hi ha molta gent jove i molta mainada, la gent gran està en bona forma doncs caminen i ballen molt..Xina no s atura, això segur!!
La gent d Xina és molt amable i s alegren molt d veure estrangers, m he sentit molt ben tractada i si dius 2 paraules en mandarí ja s alegren del tot.
El fet d que són molt curiosos feia q ens miressin tota l estona, sobretot en ciutats petites i pobles, però a les grans ciutats també ens miraven... això em feia una mica d vergonya, doncs miraven amb molt d interès, fins i tot de molt a prop, miràvem com menjàvem, com parlàvem, que fèiem...etc els més atrevits demanaven per fer.se una foto amb nosaltres, especialment li demanaven a l Albert, tenia com un iman, des de la primera foto que em pregunto d que en faran...però be, era prou divertit "possar" com si ens coneixèssim d tota la vida....
A primers d juliol vam agafar l avió a Barcelona direcció Munich i d Munich cap a Shanghai.
El viatge va ser fantàstic tot i que no m agrada gaire volar...
En aterrar, eren les 5.00 del mati aproximadament...vaig tenir una sensació d aterrar en un país molt estrany a mi.
L aeroport estava força buit, grans aparcaments barrats amb tanques, autobusos bastant vells i treballadors feinejant i vigilant l arribada de l avió...
Un cop dins les instal·lacions, vam haver d passar la duana, presentar papers, fotos i scanners...feia una mica d respecte doncs no saps mai si et faltarà "algu" i no et deixaran entrar...però no, tot bé...
Aeroport de Shanghai..6.00 am
El viatge va ser fantàstic tot i que no m agrada gaire volar...
En aterrar, eren les 5.00 del mati aproximadament...vaig tenir una sensació d aterrar en un país molt estrany a mi.
L aeroport estava força buit, grans aparcaments barrats amb tanques, autobusos bastant vells i treballadors feinejant i vigilant l arribada de l avió...
Un cop dins les instal·lacions, vam haver d passar la duana, presentar papers, fotos i scanners...feia una mica d respecte doncs no saps mai si et faltarà "algu" i no et deixaran entrar...però no, tot bé...
Des d l aeroport ja teníem feta la ruta, sabíem que havíem de fer, agafar un tren magnètic (aquest tren pot anar a 400Km/h) i vam dirigir.nos cap a la gran ciutat de Shanghai...dic gran ciutat doncs Shanghai te més de 24 milions de persones...ufff...
Al arribar vam haver d descanviar diners, això ho pots fer a l aeroport mateix.Al agafar el tren magnètic, que es diu Maglev ja vaig veure que Shanghai seria una ciutat molt moderna.
Un cop al metro, després d baixar del tren magnètic, vam seguir les indicacions que portàvem ben impreses i vam anar a buscar l hotel...
Al metro de Shanghai totes les indicacions estan escrites en xinès i en anglès, les informacions les donen en 2 idiomes...menys mal, doncs per començar a familiaritzar.nos amb el xinès, ens donava una mica d aire...
Shanghai, és molt gran, molt gran, els blocs de pisos son altíssims, de 20 o 30 plantes lo més normal, però també n hi han d menys plantes i de més...
Hi han barris d tota mena, de molt moderns i de molt bàsics, és impressionant veure una ciutat dins l altre, Shanghai m encanta !!
A la primera foto es veu el segon edifici més alt del món !
A Shanghai i en general a tot Xina, pel que he vist, els temes van per barris, si busques ceràmica, n hi ha un carrer o dos que tot és ceràmica, igual amb tot , amb el tema que sigui, roba, mecànics, restaurants, etc...
Aquest passat juliol per molt a prop de Shanghai van passar.hi 2 tifons, el segon el vam viure una mica, per sort va arribar la cua del tifó només i va portar pluja i vent...
Shanghai té varios museus, però n hi ha un de molt especial, el "Museu de Shanghai" està dedicat a l art antic xinès, son 5 plantes, té una col.lecció de més de 120.000peces, dividides en 10 categories: bronzo, escultura, ceràmica, jade, cal·ligrafia,segells, monedes, mobles de les dinasties Ming i Qing i arts de les minories xineses. Sens dubte és obligat anar a aquest museu, és una passada!
Passats uns dies, vam agafar un tren i vam anar a Suzhou, una petita ciutat d uns 4 millions d habitants.
Està a la provincia de Jiangsu.
Suzhou li diuen la Venecia Xina, doncs té un gran llac, el Taihu...i canals d aigua que travessen la ciutat antiga...
Vam anar a Suzhou donat que és una ciutat amb tradició pel jade. Hi ha un mercat diari d jade, un jade molt especial que ve d Huotian, actualment aquest jade és dels més apreciats. Els dissabtes també fan un mercat obert en uns jardins allà s hi pot trobar antiguitats orientals, jade, mobles, etc...
Hi ha tot un carrer on hi han unes botigues realment maques on s exposen peces d gran bellesa.
A Suzhou també hi han talladors d jade i d serpentina...
Llac Taihu
Suzhou
Després d uns dies voltant i parlant amb gent del ofici a Suzhou, vam agafar el tren i vam anar cap al sud direcció Jingdezhen, capital, segurament, mundial d la porcellana i la ceràmica...
Jingdezhen és una ciutat d 1.5milions d persones, està a la província d Jiangxi.
Fa més de 1700 anys que produeix una ceràmica d qualitat.
Després d uns dies entre pots, bols, taces, teteres i plats de ceràmica, vam tornar a Shanghai, doncs anavem a recollir a una persona molt especial, en Jm, el meu xicot !
Shanghai i lluna plena.
3 dies ensenyant a en Jm la ciutat, de dia i de nit i després... rumb cap a Dandong !
Ens esperaven 2 dies en tren...tot i que els trens estan molt bé, pots viatjar de 4 maneres, sentat, dret, llitera dura o llitera tova.
Nosaltres gairebé sempre vam viatjar amb llitera dura. Les lliteres dures estan en cabines obertes on hi han 6 lliteres, 3 i 3 . Les lliteres toves estan en cabines de 4 lliteres, 2 i 2. Tots els trens tenen wc i disposen d aigua calenta, potable.
Vam anar cap a Dandong ja que la nostra estimada professora de xinès estava de vacances junt a la seva família a casa seva. La Fanyue ens va cuidar d allò més bé !
Ens va agafar un apartament increïble, lluminós i molt gran, amb cuina !!
Estàvem al costat d un mercat, on hi havia de tot, de tot ! A Dandong s hi menja molt de marisc, ostres, gambes, "almejes", llagostins,etc...també mengen porc, vedella i xai, o sigui, com a casa!! Tenen un plat típic que es diu "Huo Guo", es tracta de posar un bol amb caldo, un picant i l altre no amb un fugó, es posa al mig de la taula i porten diferents plats amb mariscs, verdures i carns i els vas posant dins el caldo bullint i vas menjant ! boníssim ! !!
Dandong, està a la provincia de Liaoning, fa frontera amb Corea del nord, està encarada amb la ciutat de Sinuiju ( Corea) i de fet té una situació estratègica amb un port important, està connectada per ferrocarril amb Corea i la capital de provincia Shenyang.
Hi ha un riu que separa els 2 paisos, és el riu Yalu. Gairebé tot lo de Dandong és mou al voltant de Corea, turisme, viatges organitzats per Dandong i per Corea
En Jm va fer anys a Dandong. Felicitats!!
Plat típic, " Huo Guo "....
En Mao a la plaça de l estació de tren, impressionant!
Ben tips i contents vam anar a buscar el tren per anar a la big capital !! per un pel que no perdem el tren! ufff
Ens esperaven unes 18 hores de tren en llitera dura, així que ben enriolats, cap a Beijing !!
Beijing és la capital de la República Popular de la Xina, amb 17 milions d habitants.
Beijing marca la diferència, es veu que és capital, molt oficial, forces militars, la plaça de Tiannamen, cotxes d última fornada, grans avingudes, però també una ciutat on hi han plantes baixes amb botigues, com si el temps s és aturat amb uns carrers estrets i cables de llum creuant per arreu com si teixissin una teranyina sobre les cases de planta baixa...molt curiós, una ciutat amb grans palaus, la ciutat prohibida, grans jardins i zones d esbarjo amb bars i karaokes...
Palau, al costat de la plaça de Tiannamen...
Ciutat prohibida, impressionant !!
Uns dies per la capital i rumb cap a Xi´an.
Xi ´an és la capital de la provincia de Shaanxi. Va ser capital de Xina i per aquí passava la ruta de la seda.
Xi´an és una altre gran ciutat, té 4,5 milions d habitants. Xi´an és important ja que a 33 km de la ciutat van trobar.hi 8000 guerrers i caballs de terracota a tamany real. Cada soldat és diferent. És realment impactant.
Els soldats, cadascun diferent, increïble !!
Després de veure aquesta maravella de terracota que encara guarda sorpreses, doncs no han desenterrat lo important, tot i que ja saben l ubicació, de moment no toquen res més, doncs bé, nosaltres marxem de Xi´an ben contents cap al nostre nou destí ! ara farem un viatge ben diferent, anem bastant al sud, clima subtropical, amb fruites tropicals i pel que sabem amb un paisatge increïble, anem a Guilin i Yangzhou, principal lloc turístic per la seva bellesa, de fet nosaltres vam decidir anar a visitar el riu Li i el seu entorn per poder pintar les muntanyes, unes muntanyes famoses a tot el món...
Guilin és una ciutat que està a la provincia de Guangxi, té 4,3 milions d habitants.
Aquí hi fan una salsa picant carecterística de la zona, all i cidereta picat ben petit i oli. Ho preparant al carrer, davant de les seves botigues, és un reclam turístic.
A Guilin hi ha un riu, el riu Li que baixa cap a Yangzhou banyant les faldes d unes muntanyes altes, amb marcades i llargues siluetes on hi fan sports com escalada...
Hi han moltes barcasses que porten turistes a munt i avall, la ruta que vam fer nosaltres va durar unes 4 hores, increible, cada giravol que feiem pel riu, muntanyes més boniques...preciós!
Amb 4 hores el temps va anar canviant, sol, núvol, núvols amenaçadors, pluja, xàfecs, sol...un espectacle de la natura !!
Arribant al "port" de Yangzhuo aquest senyor esperava als turistes i es deixava fotografiar per 3 yuans!
Ho tenia escrit a la pissarra !...De fet li vaig demanar de fotografiar.lo donat que coneixia la història d aquests pescadors que es remunta molt enllà en el temps:
A aquest riu pesquen amb aquestes aus que es diuen "cormorans", és un art de pesca ancestral on el pescador va amb canoa de bambú, el cormorà quan veu els peixos es llença a làigua només que va lligat amb una soga, així que quan torna a la canoa se li retira el peix del pap. Sembla que en primeres èpoques era una tècnica de supervivència.
Ja desembarcats i la mar de relaxats vam anar cap a l hotel ens esperaven uns quants dies per la zona...
Al poble hi vam trobar una parada on hi venien uns caramels de mel. Els ruscs els fan unes abelles molt grans, fan els ruscs a dalt dels arbres, és molt arriscat d acostar.s hi, però els caramels de mel són boníssims.
El poble de Yangzhuo és molt turístic. Cosa normal donat el paisatge. Hi ha un turisme intern xinès que és ja tan important que quasi que no hi ha interés amb el turiste de parla no xinesa. En un cas ho vam viure a la pell, doncs no vam poder gaudir d una oferta que hi havia per baixar pel riu ja que no eram xinesos (doncs un dia van perdre a uns japonesos i des d les hores només porten a xinesos....mhhhh)
Tot i que també hi ha una part del poble que no viu del turisme.
Fent proves, pintant bambus, a aquesta zona de Xina n hi havien boscos de bambú !!
Un cop vist el poble de dalt i de baix vam dicidir anar pels voltants, en Jm volia anar darrere d les muntanyes que veiem des d l hotel !....
A Fuji, al costat del riu hi havien barques que portaven a gent pels voltants, mentre estavem pensant que feiem, vam veure un búfal d aigua amb un pastor, així que vam decidir seguir.lo i sorpresa, ens vam trobar amb uns paratges i una pagesia que em recordava la Garrotxa, una bellesa increible:
A Guilin i voltants hi ha un plat típic,són fideus d arròs, hi posen caldo i soja i uns talls de carn seca, de porc que tallaven en làmines molt fines i 4 cacahuets que s hi diuen molt, és un plat genial, sobretot els fideus!!
"Guilin mifen " boníssim !!
A Fuji hi han artesans que pinten ventalls...
L endemà, donat l èxit de la visita a Fuji, vam decidir anar a Puyi, de fet, en Jm prononciava Pui i com que jo tenia una àvia que d cognom era Puy vam decidir anar a buscar les nostres arrels, les de l Albert i les meves.
Vaig veure que les faccions no es corresponien amb les nostres, si venim d aquest indret deu ser de fa varies generacions !...
Ja restavem pocs dies per estar a la Xina, des d Yangzhou, vam anar a Guilin en bus i per autopista, a Guilin vam agafar el tren cap a Shanghai. Vam passar el dia a Shanghai il endemà a primera hora ja vam anar cap a l aeroport, mhhhh quina mandra tornar amb lo bé que ens ho passàvem...doncs sabeu què, quasi que perdem l avió !
El viatge de tornada, també fantàstic, aquest cop escala a Frankfurt...una cervesa i cap a Barcelona....vam arrivar el 26 d agost 2015...a l aeroport ens hi esperàven els pares d l Albert, o sigui, la meva germana Teresa i en Jordi, ufff, ben agraïts d que ens recollissin ja que en el nostre cos eren les 5 de la matinada....quina son, vam anar a sopar a casa d ells i a dormir, que b estar a Barcelona !
Aquest blog l he fet per tenir memòria del fantàstic viatge i per no fer.me pesada, amb els amics i família.
Espero que us hagi agradat !
Merci pel vostre interés.
4 setembre 2015
Montse
